Factors relacionats amb les propietats dels materials
- Tipus de resina de base: la resistència a l'envelliment varia significativament entre diferents plàstics d'alta-temperatura; per exemple, la vida útil dels plàstics d'enginyeria d'alt rendiment-com el PPS i el PEEK supera amb escreix la del PP o l'ABS estàndard.
- Defectes estructurals químics: els llocs vulnerables dins de la cadena molecular-com ara els dobles enllaços insaturats, les ramificacions o els grups carbonil-són més susceptibles a l'atac de factors externs, la qual cosa accelera la escissió de la cadena molecular.
- Sistema d'additius: la inclusió d'additius com ara antioxidants, absorbents UV i estabilitzadors de llum determina directament la resistència a l'envelliment del material; l'absència d'aquests additius pot escurçar dràsticament la seva vida útil.
- Farciments i agents de reforç: el reforç de fibra de vidre pot millorar la resistència a la calor, mentre que els farcits com el carbonat de calci poden accelerar el procés de foto-envelliment.
Factors ambientals externs
- Envelliment termo-oxidatiu: l'exposició prolongada a altes temperatures combinada amb oxigen accelera l'auto-oxidació de les cadenes moleculars; quan les temperatures superen amb escreix el límit de tolerància del material, la taxa d'envelliment augmenta exponencialment.
- Foto-envelliment: l'energia UV pot trencar directament els enllaços químics C{-C{-H de les molècules de plàstic, provocant l'oxidació de la-reacció en cadena que fa que el material es torni groc, es torni trencadís i se sotmeti a la calçada superficial.
- Envelliment hidrolític: les molècules d'aigua ataquen i trenquen les cadenes moleculars; la taxa d'hidròlisi augmenta significativament en ambients àcids o alcalins, donant lloc a una forta disminució de la resistència del material.
- Altres agents ambientals: Factors com l'ozó, els medis químics àcids o alcalins i els microorganismes poden actuar de manera sinèrgica per accelerar l'envelliment i la degradació del material.